Per realitzar l’espirometria el pacient simplement ha de seguir les instruccions del tècnic i intentar col·laborar el millor possible sense posar-se nerviós.

En primer lloc el pacient ha d’asseure’s en una cadira en la postura correcta, verticalment i amb els peus fermament assentats sobre el terra, se li fa respirar a través del filtre de l’espiròmetre, mantenint ben tancats els llavis al voltant del mateix, el pacient ha de portar unes pinces nasals perquè l’aire no s’agafi ni s’escapi pel nas. Una vegada còmodament assegut se li sol·licita que realitzi una inspiració màxima i que a continuació expulsi per complet l’aire dels seus pulmons utilitzant tot el temps que necessiti, el registre que s’obté mitjançant aquesta maniobra és el d’una espirometria simple.

Finalitzada l’espirometria simple es realitzen les maniobres de l’espirometria forçada, és la mateixa tècnica només que en aquest cas després de la inspiració profunda se sol·licita al pacient que expulsi l’aire el més ràpidament que pugui i fins a on pugui.

S’han de realitzar almenys tres maniobres que siguin reproduïbles (amb valors molt similars) i la millor de les tres és la que es considera en l’avaluació del pacient.

Les mesures espiromètriques depenen de l’esforç; per tant és absolutament essencial animar al pacient per aconseguir determinacions vàlides.

No ha de fumar en les 24 hores prèvies a la realització de la prova.

Evitarà la ingesta d’estimulants del sistema nerviós central com el cafè o el té, i/o depressors del mateix, com l’alcohol o determinats medicaments com els tranquil·litzants o els utilitzats per poder dormir (hipnòtics).

Suprimirà l’ús d’alguns aerosols utilitzats precisament per modificar la grandària dels bronquis (salbutamol i altres fàrmacs de la família), com a mínim 6 hores abans de la prova, i les teofilines (uns comprimits que freqüentment prenen els malalts respiratoris crònics) un mínim de 12 a 24 hores abans. Si té algun dubte sobre l’ús de qualsevol medicament previ a la realització de l’espirometria, el millor és que consulti amb l’especialista.

No existeixen.

L’espirometria no s’ha de realitzar mai en les següents situacions:

• Expulsió de sang amb la tos (hemoptisi) d’origen desconegut.
• Pneumotòrax.
• Inestabilitat hemodinàmica (difícil control de la tensió arterial), angina de pit o infart recent, o oclusió d’una arteria pulmonar amb un coàgul de sang (tromboembolisme pulmonar).
• Dilatacions anormals de les artèries (aneurismes) toràciques, abdominals o cerebrals.
• Cirurgia ocular recent (per exemple: cataractes) o despreniment de retina.
• Presència d’una malaltia aguda que pot interferir amb la correcta realització de les maniobres (per exemple: nàusees, vòmits).
• Cirurgia toràcica o abdominal recent.