Les proves cutànies de major utilitat al·lergològica són tres: prick test, prova intradèrmica i prova epicutània. Aquestes proves es realitzen de forma ambulatòria en les Unitats d’Al·lergologia del centre mèdic per part de personal qualificat (generalment el metge al·lergòleg).
El prick test (prova intraepidèrmica) consisteix en l’aplicació sobre la superfície cutània d’una petita quantitat d’un extracte al·lergènic (habitualment una gota) sobre la que s’efectua una lleu punció amb una llanceta de punta curta. Es pot realitzar amb extractes d’aeroal·lèrgens, aliments, medicaments, himenòpters i qualsevol altre al·lèrgen que requereixi la confirmació d’hipersensibilitat immediata.
Si el pacient és al·lèrgic a algun d’aquests extractes, es produirà una reacció de pàpula i eritema (similar a la favassa de la urticària) en el lloc d’aplicació. Passats entre 15 i 20 minuts, es realitza la “lectura de les proves”. Aquesta consisteix en mesurar la grandària de la reacció, comparant-la sempre amb un control positiu i un control negatiu.
La prova intradèrmica consisteix en l’administració en la dermis superficial d’un extracte al·lergènic en dilució aquosa, introduint una quantitat aproximada de 0,1 ml. mitjançant una agulla de calibre fi. Mitjançant aquesta prova es pot realitzar una lectura immediata (abans de 30 min.) i retardada (a partir de 24 hores), per catalogar la sensibilització en funció del resultat. La indicació és més específica que en el cas anterior i, excepte algunes excepcions, no s’ha de realitzar amb aliments ni amb la majoria dels inhalants.
Aquestes proves no estan exemptes de riscos, ja que poden desencadenar una reacció més intensa de l’habitual. Per aquest motiu s’han de realitzar sota la supervisió d’un al·lergòleg.
La prova epicutània (test del pegat) consisteix en l’aplicació sobre la pell d’un o diversos agents responsables de reaccions cutànies de contacte, amb la finalitat de confirmar una resposta d’hipersensibilitat retardada. Per això el pegat es manté durant 48 hores i la resposta s’observa fins a 2 dies després de la seva retirada. També es pot realitzar amb medicaments, davant la sospita de reaccions retardades.
Les proves d’exposició són el darrer recurs en el diagnòstic al·lergològic i moltes vegades constitueixen un procediment necessari per aclarir un diagnòstic de sospita. Estan indicades per confirmar la tolerància del suposat causant d’una reacció al·lèrgica, quant la resta de les proves no són concloents. En tot cas, correspon a l’al·lergòleg la valoració i el control d’aquests procediments, donat el risc de reacció que comporten.
Segons la via d’exposició, aquestes proves poden ser oculars, nasals, bronquials, orals o parenterals. Aquestes últimes (injectades per via subcutània, intramuscular o intravenosa) es restringeixen a l’estudi d’al·lèrgia a medicaments.
Tot pacient que vagi a ser sotmès a proves d’exposició ha de tenir en compte que, atenent al seu dret d’autonomia, ha de signar un consentiment informat.
