Dra. Vicenta Turrado Moran.
Especialista en Obstetrícia i Ginecologia. Unitat d’Obstetrícia i Ginecologia de Gabinet d’Especialitats Mèdiques Associades GEMA S.L.
És el dolor que es localitza a la regió pelviana (zona baixa de l’abdomen, engonals i vulva) que dura més de 6 mesos, que pot ser constant o no, sord o intens, cíclic o acíclic, lleu o prou sever com per interferir amb l’activitat normal de la vida quotidiana: treball, vida sexual, activitat laboral, social i familiar.
Pot ser de causa ginecològica però en moltes ocasions el desencadenant res té a veure amb l’aparell genital. Pot ser degut a trastorns urològics, digestius, de l’aparell locomotor i, en moltes ocasions, no es troba una causa que expliqui les molèsties que refereix la pacient. En qualsevol cas, la causa és sempre multifactorial.
És un motiu de consulta molt freqüent en els serveis de ginecologia. Es calcula que una de cada tres dones patirà dolor pelvià crònic en algun moment de la seva vida i és la causa del 40% de les laparoscòpies. Així mateix el 25% de dones amb dolor pelvià crònic perd 1,5 dies de treball al mes, el 58% tenen restringida la seva activitat normal i l’1% sol·licita consulta psicològica.
Entre les múltiples causes que poden ocasionar dolor pelvià es troben:
-Dismenorrea: Dolor intens durant el període menstrual. És un dolor cíclic que dura 1-3 dies i es relaciona amb nivells elevats de prostaglandines que provoquen contraccions uterines.
–Congestió Pèlvica: És la dilatació del sistema venós pelvià. Pot provocar dolor pelvià crònic que empitjora amb la bipedestació prolongada, abans de la regla i després del coit. No obstant això la dilatació de les venes pelvianes s’observa en moltes ecografies i la dona no pateix cap tipus de dolor.
-Endometriosi: És la presència de teixit endometrial fora de la cavitat uterina. El grau de dolor no està en relació amb la severitat dels implants endometriòtics i hi ha dones amb endometriosi que no tenen dolor.
– Infeccions Genitals no tractades o infeccions de trompes i ovaris que ocasionen adherències.
-Cirurgia abdominal, sobretot histerectomia (treure la matriu).
-Síndrome de la bufeta dolorosa. Es pot acompanyar de miccions freqüents i incontinència d’orina.
-Càlculs en urèters o bufeta.
-Radioteràpia sobre la pelvis.
-Síndrome del colon irritable. Hi ha períodes de dolor abdominal i pelvià associats a episodis de restrenyiment.
-Problemes musculoesquelètics: Espasme dels músculs de la pelvis, alteració de les articulacions de la pelvis, alteracions de la columna lumbosacra.
-Alteracions psicològiques: La depressió, ansietat, ira-hostilitat, somatització i trastorns del son són més comuns en dones amb dolor pelvià crònic. No està clar si l’alteració de l’estat d’ànim predisposa al dolor pelvià crònic o bé és conseqüència del mateix.
-Antecedents d’abús sexual. Existeix en el 50% de les dones amb dolor pelvià crònic segons diferents estudis. No està clara la causalitat però si s’ha demostrat que l’abús sexual predisposa a la cronicitat en augmentar la vulnerabilitat a la depressió.
Atès que gairebé sempre hi ha més d’una causa, el tractament sol es complex, llarg i difícil i requereix la participació de diferents professionals.
Quan el dolor é sen si la malaltia, la meta del tractament no és l’eradicació completa del dolor, sinó trobar estratègies que permetin una vida més funcional. Els medicaments neuromoduladors, els tractaments psicològics i altres teràpies com el mindfulness (consciència plena), ioga, acupuntura… poden ser útils per disminuir la hipersensibilitat central al dolor. La bona higiene del son, exercici, deixar de fumar, menjar sa i el suport social milloren l’efectivitat dels tractaments. És essencial que metge i pacient es comprometin a llarg termini i treballin des d’una perspectiva de rehabilitació en lloc d’esperar que un tractament concret sigui la resposta. Això evitarà sentiments de fustració i derrota tant al metge com a la pacient.
