a densitometria òssia és una prova ràpida i còmode que permet determinar la densitat mineral o la massa òssia.

És una tecnologia d’absorciometria de RX de doble fotó (DEXA) que proporciona informació precisa que pot ajudar a identificar pacients amb risc de fractura osteoporòtica.

L’examen de la densitat òssia que fa l’equip és una forma millorada de tecnologia de raigs X que s’utilitza per mesurar la pèrdua òssia. DXA és l’estàndard actual establert per mesurar la densitat mineral òssia.

L’aparell consta d’una part emissora i una altra receptora. Utilitza pel seu funcionament radiacions ionitzants, generant dos feixos de raigs X. Un dels feixos és absorbit per les parts toves del cos i l’altre pels ossos.

La radiació absorbida pel pacient és extremadament petita, menys de la dècima part de la dosi d’una radiografia de tòrax. L’equip detecta la quantitat de radiació absorbida de cadascun dels feixos en travessar al pacient i amb aquesta informació i mitjançant un programa informàtic calcula la densitat mineral òssia de l’os explorat. El resultat obtingut es compara amb una mitjana d’individus de la mateixa edat i sexe, i això permet determinar el risc de fractures i l’estat d’osteoporosi del pacient.

L’estudi de les densitometries al llarg d’un període de temps també pot documentar l’evolució de la pèrdua de calci i permet elaborar un pronòstic, instaurar els tractaments preventius corresponents i valorar la resposta a aquests.

Existeixen densitometries centrals i perifèriques. A la densitometria central les mesures es fan habitualment a la columna lumbar i malucs. La densitometria perifèrica sovint es realitza amb aparells portàtils i, s’estudia la densitat òssia al canell, dits o calcani.