L’electromiograma (i també l’electroneurograma que acostuma a realitzar-se a la vegada) es practica en un gabinet de Neurofisiologia en qualsevol moment del dia i sense necessitat de que la persona se sotmeti a cap preparació especial. La presa de determinats medicaments com els antiagregants i els anticoagulants augmenta el risc de sagnat a causa de les punxades amb les petites agulles dels elèctrodes. Si està prenent algun d’aquests medicaments, li ha de comunicar al metge que li hagi de realitzar la prova.

En general, la prova es ben tolerada, encara que certament causa alguna molèstia i fins i tot, depenent de la sensibilitat de cada persona, un cert dolor. Aquesta molèstia obeeix als estímuls elèctrics que el pacient rep a través dels elèctrodes i que són com petites descàrregues elèctriques i a les lleus punxades que rep a les zones on se li col·loquen els elèctrodes.

El registre de l‘electromiograma és un procediment diagnòstic molt segur en sí mateix, pràcticament sense riscos, tot i ser una tècnica lleugerament invasiva i agressiva (les punxades dels elèctrodes i les descàrregues elèctriques).

Riscos, molt poc probables i que apareixen de manera excepcional, són el sagnat als punts d’inserció dels elèctrodes i la infecció en aquests mateixos punts. En tot cas serien situacions sense major transcendència clínica i fàcils de solucionar amb el corresponent tractament.

Els hematomes que podrien aparèixer els dies posteriors a la realització de la prova en els punts d’inserció dels elèctrodes desapareixeran de manera espontània en pocs dies.

Igualment, la sensibilitat o les molèsties que poguessin resultar de la realització de l’exploració se solucionaran sense cap complicació amb la medicació analgèsica adequada.

Podria donar-se el cas, molt rarament, de persones que són al·lèrgiques a la substància que formen els elèctrodes, el que podria fer que aquesta prova estigués contraindicada.

Permet conèixer el funcionament del sistema nerviós perifèric (músculs i nervis que els innerven), el que permet determinar si tal funcionament és adequat o no. A més de servir per a diagnosticar una gran varietat de trastorns o malalties neuromusculars, l’electromiograma permet localitzar amb notable exactitud la zona lesionada (una mà, un braç, una cama), o determinar que es tracta d’alguna cosa més difusa. I no només això, també permet identificar el tipus d’estructura afectada: un nervi, un múscul…